dijous, 28 d’abril del 2011

PROPing

Hi ha una assignatura un tant temuda a la carrera: PROP. Com tot a la FIB, són sigles, en aquest cas per Projecte de Programació.
Durant els primers tres semestres de la carrera, tenim assignatures de programació que, bàsicament, comencen ensenyant a l’alumne a fer petits programes i llavors progressen a programes una mica més grans. Un cop superada aquesta etapa, PROP consisteix en el desenvolupament d’un projecte “gran” (entre cometes, perquè tot i que per nosaltres és gran no té ni punt de comparació amb software comercial =P).
Tot i així, crec que la fama de PROP no ve donada pel projecte en sí, sinó pel treball en grup. Ens organitzem en grups de 4 persones, i cada 3 grups forma un “clúster” de 12 alumnes. Tot i que cada grup té un enunciat diferent, els 3 s’assemblen i hem d’acabar treballant tots junts. I, com us podeu imaginar, posar d’acord 12 persones no és gens fàcil.
Els enunciats canvien bastant dràsticament cada any, i aquest any ens ha tocat un projecte un tant lingüístic. En definitiva, hem d’acabar construint un corrector ortogràfic, un nominalitzador (que transformi verbs en noms) i un “gentilitzador” (que transformi locatius en gentilicis).
En concret, el meu grup treballem en el nominalitzador. Hem d’acabar creant un programa semblant a un editor de text (com el Word) que sigui capaç de detectar verbs en un text i proposar-ne nominalitzacions decents (que es formin a partir de normes de formació de noms i que existeixin). El gran problema és que el nostre programa ha de ser capaç d’aprendre, a partir de noms i verbs reals, a generar aquestes regles de transformació i trobar, a partir de diccionaris, si les paraules que genera existeixen, tot en un temps no excessiu.
De moment la setmana que ve ja tenim la primera gran entrega, ja us explicaré com acaba la cosa =P

dimarts, 12 d’abril del 2011

Emprenedoria

Sempre havia pensat que això de començar un negoci era una cosa impossible, i només pensar en termes burocràtics em marejava... Doncs bé, no sé com ha sigut que, de sobte, ens hem trobat aquest semestre immersos en classes d’economia i empresa i, alhora, he vist com exemples d’emprenedors anaven apareixent davant els meus ulls.

Ser emprenedor sona difícil, però... si ningú es llença a la piscina no arribarem enlloc, no? De fet he sentit molt a parlar sobre la imatge de l’emprenedoria al nostre país. Tenim el mal costum de pensar que una persona que intenta ser emprenedora i no se’n surt és un fracassat, i hauríem de ser capaços de veure el punt de vista de molts altres països, on un emprenedor que no ha tingut èxit és algú amb experiència en emprenedoria i un model a seguir.

De tots els exemples d’emprenedoria que han anat apareixent davant els meus ulls, n’hi ha dos que van captar molt la meva atenció. En primer lloc, un amic em va ensenyar l’entrevista d’un noi de la meva edat que, en els últims cinc anys, ha aconseguit crear un sistema operatiu sorprenent i ha convertit la seva idea en un gran negoci.



En segon lloc, per la web del ilovebits vaig estar veient els vídeos de l’entrevista que es va fer a dos enginyers titulats de la FIB pel vídeo promocional que hi ha a la primera plana de la web. De tots els testimonis que apareixen al vídeo, sens dubte aquest parell de joves em van resultar els més captivadors. Tot i ser recent titulats de la facultat, l’Andres Bou i l’Horacio Martos van crear fa dos anys una petita empresa de jocs per a Facebook, i amb molta empenta i ganes han arribat a ser l’empresa més gran a nivell nacional i una de les capdavanteres del món en creació de videojocs per la plataforma social.



Rodejada d’exemples com aquests contínuament em venen ganes de fer alguna cosa jo també... =P Alguna idea brillant? De moment amb tant joc de Facebook pel mig em venen ganes de desenterrar el mini curset de Flash que em va donar una amiga fa molt temps... =P

dimecres, 6 d’abril del 2011

Jordi's Challenge 2011

Fa unes poques setmanes, un professor de la facultat ens ha enviat un email a uns quants alumnes per convidar-nos a participar a la “Jordi’s Challenge”. Hi ha competicions de programació professionals que consisteixen en programar per equips durant 24 hores seguides. Resulta que dos equips de la UPC s’han classificat per una d’aquestes competicions, i per tal de practicar això de programar de nit, fa 3 anys que uns professors del LSI organitzen una competició interna. Així que la nit de divendres passat ens vam reunir 8 FIBers amb els 8 alumnes de la facultat de matemàtiques que s’han classificat per passar-nos-ho bé programant tota la nit.
D’entrada, se’ns va assignar 4 tasques a fer, però jo vaig acabar contribuint a una en particular: la de construir i programar un robot fent servir LEGO Minstorms =D (sí, sí.... els mateixos de què parlava fa temps!!!)
Bàsicament, ens van donar un lot de Mindstorms a cada equip, i havíem de construir un robot per després programar-lo. Us presento el nostre, que no té nom perquè no ens vam arribar a posar d’acord (alguns proposaven que es digués Clara... =P)

Doncs fins aquí la part fàcil, ja que em vaig divertir com una nena unint peces =D
La part difícil venia a continuació: ens van donar un parell de sensors que havien de servir per controlar el robot. El problema era que les tecnologies del robot i els sensors no es corresponien, i per tant no podien interactuar.
La solució va acabar resultant ser una mica casera... com els robots disposen d’un sensor de colors, vam col·locar un dels sensors externs dins el robot encarat al seu sensor de color. Així, des de l’altre sensor enviàvem ordres en forma de LEDs encesos, i el robot es movia en funció del color que veia.
Uns quants RedBulls més tard vam acabar unint forces amb l’altre equip de la FIB per poder combinar els sensors externs dels dos equips, però el resultat va ser molt divertit: un robot de LEGO controlat amb el moviment d’un sensor (que feia de comandament) =)

Us deixo un vídeo del robot movent-se per un “circuit” improvisat amb tovallons de pizzeria...Quan aconsegueixi fotos més bones ja en tornaré a posar =)