Realitat virtual

Fa anys, m'encantava jugar als Sims. Tot i que no ho conegués per aquest nom, resulta que feia servir realitat virtual.
A nivell de videojocs, puc citar uns quants exemples de realitat virtual: els sims, second life, els jocs de guerres, els de cotxes... és a dir, qualsevol que simuli el món real. Però admeto que mai m'havia plantejat fins on pot arribar aquest camp.
Fa anys que relaciono la simulació amb l'aviació, potser per què algú me'n va donar un exemple algun cop... qui sap. I és veritat, els pilots fan servir programes de simulació per aprendre a pilotar grans avions, i és que... imagina't que haguessin de començar de zero amb un avió de veritat! Avui en dia, a més a més, aquestes simulacions s'han portat al camp dels videojocs, i hi ha diversos jocs de simulació d'avions al mercat que es basen en simulacions professionals.
Avui en dia la indústria dels videojocs és una de les més grans del món (fins al punt que diuen que factura més que la cinematogràfica i la musical juntes), així que  no és d'estranyar que s'hagi girat la truita, i ara siguin els videojocs els que s'empren a nivell professional. Un clar exemple és el món de les motos, ja que em van explicar que els pilots fan servir els jocs comercials de simulació de carreres per practicar i aprendre els traçats dels circuits de veritat!
Tot i així, pot semblar que la realitat virtual només ajuda a certes professions molt limitades, i resulta que no és cert. Llegint aquest article, he descobert que hi ha moltíssimes més aplicacions que no m'imaginava... Us parlo de les que més m'han interessat =)

· Arquitectura
Qui més que no, ha jugat alguna vegada amb jocs com els sims, que permeten crear una casa a partir de quatre parets. A nivell d'arquitectura professional, és molt útil poder fer servir la realitat virtual, ja que a partir d'uns plànols dibuixats es pot veure un prototip del projecte acabat, com si fos una maqueta, sense haver de fer gaire feina. A més a més, quan demanem, per exemple, una proposta de projecte per una reforma, esperem veure una representació del projecte acabat, que molts cops es porta a terme amb programes de 3D. Una empresa americana ha portat aquesta idea més enllà, i ha creat un entorn de realitat virtual per a què els seus clients puguin passejar per representacions de les cases que es troben en venda i puguin veure com són sense haver-hi d'anar físicament. Us deixo un vídeo promocional:

· Salut i formació
En el camp de la medicina, s'estan desenvolupant vàries eines d'aprenentatge. Així, els metges i infermers poden practicar casos de diagnòstic i cures sobre pacients virtuals, que recreen la realitat sense posar en perill la vida de ningú.
Qui no ha somniat, de petit, en aprendre jugant? Sempre he pensat que seria molt més fàcil i amè aprendre, per exemple, història a través d'un videojoc... Doncs resulta que ja s'ha començat a fer! Els alumnes d'una universitat americana que estudien odontologia (vaja, que volen ser dentistes) han començat a fer servir un joc que simula, per exemple, el procediment per fer un implant d'una manera molt realista. Us deixo l'enllaç a un vídeo que mostra totes aquestes aplicacions =)

· Emergències
Similar a l'anterior exemple, podem trobar simulacions de situacions d'emergència. Aquests simuladors es fan servir per entrenar personal sanitari a l'hora de rebre una emergència, o fins i tot personal de seguretat i bombers per situacions de catàstrofes, ja sigui naturals o creades per humans, com actes de terrorisme. Aquests programes, juntament amb els que he mencionat anteriorment, s'anomenen "serious games", és a dir, jocs seriosos, i podeu trobat en aquesta web l'exemple d'una empresa que es dedica a la seva creació.

· Cures infantils
Finalment, l'exemple que més m'ha cridat l'atenció és un que gairebé passa per alt a l'article: les cures a cremades infantils. Com us podeu imaginar, si no ho heu patit alguna vegada, les cures que s'han de realitzar a cremades greus són molt doloroses. Diversos estudis han demostrar que el dolor té una gran component psicològica, i per això als estats units s'ha començat a fer servir un mètode innovador amb els nens: els proporcionen un casc de realitat virtual amb un joc senzill durant les cures per a que així es distreguin i decreixi el dolor. Crec que aquest és l'exemple més bonic de tots, ja que a partir de realitat virtual i un petit videojoc s'ha aconseguit millorar d'una manera molt notable la vida de nens amb greus problemes =) Un deixo un vídeo (recomano que salteu la primera meitat, a partir de llavors surt el joc =) )



Qui sap, potser el camp de la realitat virtual podria ser una bona sortida per la carrera!!! De moment no ho descarto en absolut...

la roba del futur?

l'altre dia us parlava de plaques amb xips, i de com aprenem a controlar els xips per a que encenguin LEDs o facin aparèixer missatges en una pantalleta.

tot i així, l'ús pràctic immediat pot ser una mica escàs, però crec que he trobat una aplicació innovadora que posa en molt bon ús aquests coneixements: la roba electrònica.

la veritat és que aquest és un camp que desconeixia per complert fins fa poc, quan em van parlar del Lilypad Arduino. Aquest és un xip preparat per poder-lo cosir a roba, i funciona amb fil conductor en lloc de cables corrents. Així, he trobat molta gent per internet que es dedica a cosir microxips i LEDs a una peça de roba, conectar-los amb fil conductor (que es pot cosir com fil normal) i programar-los per fer coses molt xules!

el primer exemple que vaig trobar és de la pàgina de la creadora del xip, i fan servir dues fileres de LEDs cosits a una dessuadora per fer d'intermitents d'un ciclista:

la noia té un botó amagat a cada puny de la dessuadora, amb el qual pot activar els LEDs d'aquell costat!! a part dels LEDs, també s'hi ha de cosir, com és evident, el microxip:

hi ha gent que fa servir aquest xip per molts projectes, com aquest d'una bossa amb LEDs...
i llavors si busquem projectes d'un pressupost una mica més alt, he trobat que alguns dissenyadors de roba han començat a utilitzar aquests mecanismes en els seus dissenys:

m'encanten!!!

fins i tot he trobat roba integrada amb aparells, com la dessuadora amb auriculars:



si és que les idees són inesgotables!! ara m'han fet venir ganes de provar de cosir uns quants LEDs i un xip a alguna peça de roba meva... de moment us deixo amb un vídeo que m'han passat d'algú fent servir els mindstorms dels que parlava l'altre dia per plegar la roba!!

si voleu seguir informats/ades de les novetats en el tema, visiteu el següent blog, que té un munt d'idees innovadores =)

CI: Interfícies de Computadors

quan sentiu el terme "interfícies de computadors" què... millor, us imagineu alguna cosa? sembla un d'aquests noms complexos que confonen a l'alumne... però diguem que en paraules més comuns ho podríem designar com "connectar un xip a altres coses per a que interactuïn" =)

i bàsicament això és el que, de moment, estem aprenent a Interfícies de Computadors. aquest any la FIB ha decidit que amb el nou grau hem de treballar amb processadors que de veritat estiguin al mercat, en lloc dels que es feien servir de propòsit didàctic, així que ens han armat amb unes plaques que tot just aprenem a fer servir.... (i per fer servir, de moment vull dir polsar un botonet i que s'encengui un LED!!!!)

ara per ara, la nostra màxima aspiració ha sigut aprendre a fer servir la pantalleta LCD =D
és una pantalleta d'aquelles com les que portaven els mòbils antics, que tenen dues files amb 16 caràcters cadascuna... així que he estat fent unes proves =D (he sentit a dir que es pot programar per fer dibuixets, però encara no he arribat a aquest nivell... =P)

què us sembla??? (a partir d'ara si de veritat us vull ensenyar coses més val que em posi la càmera a la bossa... que això d'emprenyar a professors per a què em deixin entrar al laboratori a fer quatre fotos és un mal vici =P)

i la veritat és que fer aparèixer un missatge ben simple en una pantalleta és més difícil del que sembla!!!

ara per ara fem programets ben senzills... la dificultat rau en trobar com es diu cada poteta del xip i on està connectada... per poder-la programar bé =)

de fet, a classe solem portar el programa fet (o ho intentem... hehehe) i llavors fem servir un parell de programes per traduir el que hem fet a un llenguatge que el xip entengui i ho posem dins la placa amb un USB... hauríeu de veure la cara d'il·lusió que se'ns posa quan ho aconseguim!!!! tocar cosetes sempre és més divertit que estudiar teoria... i de moment tocant botons i fent que s'encenguin LEDs i pantalles LCD passem una bona estona ^^

Jugant amb robots

Des de petita he tingut ordinadors al meu voltant, i una de les meves més grans aficions era la robòtica. M'encantaven les joguines mecàniques, i muntar i desmuntar coses. Així que va arribar un punt, quan tenia 12 anys, que els meus pares per nadal em van regalar un kit de Lego Mindstorms.
En aquell moment, era la última joguina de la marca Lego, i consistia en una petaca central que tenia una pantalleta i quatre botons i es podia acoblar a peces de Lego i a un conjunt de sensorsi motors per crear petits robots. No era molt sofisticat, però als meus ulls era una joguina inesgotable. Els robots que es podien fer tenien un aspecte semblant a aquest:

i llavors amb un programa per ordinador molt senzill podies programar les accions que volies que realitzés, enllaçant una sèrie de blocs d'accions.

Més endavant, els meus pares em van comprar kits una mica més sofisticats, com el de la Guerra de les Galàxies!!!:

la veritat és que era molt divertit de muntar, semblant a seguir unes instruccions per muntar un moble d'IKEA... hehehe però la programació era molt molt bàsica (no arribaves a veure cap tipus de llenguatge) i a la llarga es van acabar quedant al fons de l'armari.

I us podeu imaginar la meva cara de sorpresa quan em van dir que la FIB ha comprat uns quants kits de mindstorms per les assignatures de robòtica!!!

he estat investigant una mica i resulta que després dels kits que tinc jo (que són de l'any 1999.... no ens enganyem, han quedat molt vellets...) han sortit dues versions noves!

i resulta que, a part de ser molt més de "disseny", la última versió permet utilitzar un munt de sensors més, i a més a més permet programar en llenguatges de programació com C o Java. Vaja, que no hi ha color entre el que jo tenia com a joguina i els kits que existeixen ara!!!

i com encara em queden uns quants semestres fins que pugui arribar a les assignatures que els fan servir, ara per ara em sembla que em tocarà treure la pols a les caixes de l'altell... encara funcionarà?

Dia de pont

Dia de pont... què més es pot dir?
Els FIBers no descansem... així que avui hem vingut a classe (tot i que no em puc queixar gaire... 2 hores són més que suportables!!!)
S'ha de dir que, des que hem entrat al nou grau, tenim tantíssim per fer que no ens podem permetre el luxe de perdre hores! Per sort les classes són molt interessants...sino crec que ja hauriem dessistit tots per sobrecàrrega de feina
Potser perquè he passat per una altra carrera completament diferent on els alumnes simplement van a classe a prendre apunts, però encara em sorprèn veure la implicació dels alumnes a classe. I així és com hauria de ser! Es nota que hi ha molts alumnes a la FIB amb vocació, i l'ambient que crea aquest fet és molt agradable... A poques carreres et trobaràs, com avui, que els alumnes d'una classe de sistemes operatius comencin a discutir amb el professor sobre l'ús que fan les grans empreses dels recursos informàtics... i busquin l'aplicació real de la teoria que s'està explicant per mutu propi.
L'ambient de cooperació fa que totes les classes, per molt teòriques que siguin, acabin sent molt interessants, tant pel que explica el professor com pel que aprens dels companys, i surtis de classe amb ganes de preparar la pràctica d'aquesta setmana per posar en ús tot el que t'han explicat!
De moment, les assignatures del grau s'han plantejat de manera que cada setmana tenim una classe teòrica i una classe pràctica. Al principi xoca una mica, però admeto que és molt fàcil assimilar la teoria quan et donen la opotunitat, semana rere semana, d'aplicar allò que has après en un ús pràctic. L'aspecte negatiu és que, amb una setmana entre classe i classe de teoria, com no repassis bastant acabes oblidant de què anava el tema... Per sort, els d'informàtica des del primer dia de primer fiquem les mans a la massa, i vulguis que no això ajuda a motivar els alumnes =)
Així que, per ara, vaig a mirar si em preparo les pràctiques d'aquesta setmana!

Benvinguda

Benvingut/Benvinguda al blog Girls4bits!!
Em dic Clara, tinc 23 anys i sóc estudiant de segon del grau en enginyeria informàtica a la facultat d'informàtica de Barcelona.Sent una noia dins una enginyeria, tinc una manera de veure les coses un tant diferent a la dels meus companys, i m'encantaria ensenyar com de curiós i fascinant és el món de la informàtica a través dels meus ulls.
Espero poder oferir als lectors que passin per aquí una finestra a un món molt diferent del que la gent espera, on cada dia és una gran aventura per superar reptes i aprendre una professió amb tantes facetes diferents com la teva imaginació et permeti pensar.

Sóc una FIBer!