Centre de Processament de Dades

Un centre de processament de dades, també conegut com a laboratori de càlcul, és, segons Wikipedia, “una ubicació on es concentren tots els recursos necessaris pel processament de la informació d’una organització”, és a dir, una gran sala d’ordinadors on es realitza tota la gestió de dades d’una organització com la UPC. Tot i que la FIB té el seu propi Laboratori de Càlcul, fa uns dies vam anar a visitar el Centre de Processament de Dades de la UPC (CPD).

El CPD es va inaugurar l’any 2007. Tot i que normalment és d’accés restringit per raons evidents, s’organitzen visites molt interessants!

La zona del CPD és una superfície de 250 m2, composta d’una gran sala i altres sales més petites que alberguen temes de refrigeració, magatzems, etc. La sala central conté més de 70 racks (armaris) de servidors, on s’allotgen, per exemple, tots els servidors de la UPC o el famós “Jutge” que fem servir a les assignatures de programació. Com us podeu imaginar, aquests servidors no poden parar de funcionar mai, ja que col·lapsaria tot el sistema de la UPC (i altres empreses clients) així que es du a terme una monitorització constant de la sala. La gran majoria de coses es poden controlar a distància, i així s’evita que la gent hagi d’entrar a la sala. De fet, en tres anys que porta en funcionament han aconseguit que el CPD no s’hagi parat ni una sola vegada!

El CPD ofereix “lloguers” de servidors a tercers, i diferencia en dos tipus de contractes: el housing y el hosting. El hosting es produeix quan un client col·loca les seves dades dins un servidor del CPD, i el housing quan porta el seu propi servidor i el CPD li subministra electricitat i xarxa.

El CPD de la UPC és molt nou, i per tant inclou noves tecnologies, com l’ampliació en calent. Aquesta tècnica implica que es poden connectar noves màquines o desconnectar una màquina de les altres per reparacions sense parar el subministrament elèctric de la sala sencera, és a dir, que es pot connectar i desconnectar màquines de la línia directament.


A més a més, en un CPD és molt important el control de la capacitat elèctrica, per a que sigui suficient per tots (en l’actualitat el CPD de la UPC consumeix el mateix que 60 cases particulars!) i de la climatització.
Per això, les temperatures de la sala s’han de controlar constantment, i s’inverteix molt en refredar (imagineu quanta calor desprenen tants ordinadors) i controlar la humitat (ja que una humitat alta “mullaria” les màquines i seria molt perjudicial, però una humitat baixa provoca electricitat estàtica i pot ser molt perillosa).

Finalment, val la pena dir que el CPD té un sistema antiincendis innovador a base d’un gas fred, que sense mullar res és capaç d’apagar foc dins la sala en cas de necessitat.

Us recomano que us apunteu a una visita guiada al CPD, verdaderament és molt interessant i curiós! =) Mentrestant, us deixo una notícia en PDF del nostre CPD

Bon Nadal!!!!

ja hem arribat a 24 de desembre, així que abans no m'oblidi.... BON NADAL A TOTHOM!!!!

el pare noel de la UPC m'ha deixat un regalet de nadal....

el nou número de la revista Informacions de la UPC, on surto!!! =D

podeu veure la versió online de la revista aquí:
http://www.upc.edu/saladepremsa/informacio/revista-informacions

a part de la meva breu aparició, us recomano que l'apunteu als vostres favorits... sempre porta articles molt interessants relacionats amb la recerca que es du a terme a la UPC. De fet, molts dels temes que faig servir tant per aquí al blog com per la web ilovebits surten d'aquesta revista =)

Doncs això, passeu un molt bon nadal!!!!!!!!

Reutilitzant ordinadors

La UPC porta a terme molts projectes socials, i entre ells podem trobar el CCD, Centre de Cooperació per al Desenvolupament, o el TXT, Tecnologia per a Tothom.

Del CCD en parlaré algun altre dia perquè fan projectes molt interessants, però avui volia parlar del TXT.

Com us podeu imaginar d'una universitat, la UPC renova periòdicament materials, com per exemple ordinadors. Molts cops, els ordinadors que es reemplacen no estan espatllats, sinó que simplement han quedat obsolets per la feina que han de fer o, per comoditats logístiques, quan s'espatlla un cert nombre de terminals d'una aula es canvien tots i així es manté una uniformitat.

Això fa que es deixin de fer servir terminals operatius, i per això la TXT s'encarrega de posar-los en bon ús. Cada semestre, la TXT recull aquests terminals, els prepara (mira si hi ha errors, si falten peces, reinstal·la el software...) i els distribueix a organitzacions que ho necessiten, com per exemple escoles. De fet, la major part fins i tot s'envia a l'estranger, per ajudar institucions d'altres països que no poden permetre's ordinadors nous.

Per tal de fer arribar el seu missatge més lluny, fa poques setmanes es va organitzar la setmana del "Programa Reutilitza", en la que vam participar alumnes d'assignatures d'arquitectura de computadors (en el meu cas Interfícies de Computadors). Vam fer una sessió de dues hores amb la gent de TXT, ajudant a arreglar i preparar ordinadors.

La veritat és que, tot i que pugui semblar des de fora una mica evident, en un any i mig de carrera encara no havíem estripat un ordinador! De tant en tant és divertit agafar un tornavís i remenar les entranyes d'una torre... Per descobrir que ara entens moltes més coses sobre el seu funcionament =D

Internet afecta la nostra manera de ser?

Molt sovint ens diuen que si Internet ha canviat la manera de fer de la nostra societat, que si ara vivim en una societat 2.0... Però heu pogut veure exemples clars de què volen dir?? És típic parlar de com els nostres pares no tenien Wikipedia i havien de fer treballs amb l’enciclopèdia de paper, però l’altre dia vaig assistir a una conferència sorprenent que, sense dir res de nou, em va fer obrir els ulls a un altre canvi molt important.

Recordo el primer cop que vaig voler anar de viatge amb les amigues, sense pares. Tenia 17 anys i volíem anar de vacances a l’altra punta del món, així que no hi va haver cap altre remei que anar a una agència de viatges i reservar els vols. L’allotjament ens el va arreglar, per sort o per desgràcia, un conegut d’una amiga, i com us podeu imaginar quan vam arribar no tenia gaire a veure amb el que ens havien dit...

Dos anys més tard, vam voler repetir aquell viatge. Els bitllets encara els vam comprar per agència, però aquell any vam innovar amb l’allotjament: vam passar-nos al voltant d’un mes buscant hotels per Internet fins que, finalment, vam trobar un portal de lloguers a curt termini per turistes i vam agafar un pis compartit.

D’això ara ja fa més de 4 anys, i pensant-ho fredament, si ara repetíssim altre cop el viatge no crec ni que ens acostéssim a una agència de viatges, el més segur és que busquéssim per Internet fins a trobar la oferta més barata, i abans de reservar un allotjament buscaríem, o fins i tot reclamaríem, poder-ne veure algunes imatges. I justament aquest era el tema de la conferència a la que vaig assistir: com els clients del món de l’oci i els viatges han canviat a causa d’Internet.

Avui en dia, ja no deixem que algú altre prengui el control del nostre oci: ho volem fer tot nosaltres mateixos. És el cas, per exemple, dels portals d’Internet que venen bitllets d’avió. La gran majoria de nosaltres hem deixat d’anar a agències, i ara busquem per Internet el vol més barat. Això ha implicat un canvi en nosaltres com a consumidors: tenim molta informació a l’abast, i busquem allò que ens va millor i ens costa menys diners, sense tenir en compte l’esforç que ens suposa. Això també ha provocat que ens convertim en clients infidels, ja que per molt que un portal ens hagi ofert un servei molt bo un cop, si en trobem un altre de més barat no dubtarem en oblidar el que havíem fet servir anteriorment. A més a més, ara som més desconfiats: ja no creiem el que ens diu un portal o una agència, busquem les opinions d’altres usuaris. Qui s’hauria imaginat, ara fa deu anys, que tindria la possibilitat de preguntar directament a gent de tot el món com és el servei de l’hotel que està a punt de reservar a l’altra punta del planeta, o l’ambient del barri on es troba?

Sens dubte, les noves generacions som fills de les tecnologies, i de vegades oblidem com era la vida abans de certs canvis que, tot i ser molt grans, han entrat paulatinament a les nostres vides.

La cantera de la FIB

La majoria dels alumnes de la FIB estudiem aquí per vocació, i és que, per a molts, la informàtica és més un hobby que una professió.

És així com, en un any, he arribat a conèixer gent que de veritat viu el que fa, i moltes vegades ajuden a despertar la motivació dels altres.

És el cas, per exemple, d’un company que va crear un script (codi) per a que tots els companys que estàvem programant els jugadors per EDA poguéssim recollir estadístiques del nostre jugador (gràcies!!!!).

Ara farà uns tres mesos, vaig entrar a treballar dins el laboratori de càlcul de la meva facultat com a becària, i aquí he tingut la oportunitat de conèixer altres alumnes amb molta vocació. Per exemple, em van explicar que un dels meus companys, que de fet estudia segon curs com jo, el van reclutar l’any passat per un fet curiós. El laboratori, que s’encarrega entre d’altres coses de la intranet que fem servir alumnes i professors, va demanar consell als alumnes a través del fòrum de la facultat per poder millorar el servei. Hi va haver un alumne que, no només va aportar feedback, sinó que, a més a més, va aportar un disseny propi de com podria ser la imatge i la distribució de la web millorada.

Similarment, l’altre dia vam rebre un correu d’un alumne que, d’entrada, es queixava del format de la intranet en dispositius mòbils, però llavors anava més enllà i va proporcionar el codi necessari per implementar una versió còmoda per aquest dispositius, juntament amb una explicació de com integrar-la al disseny actual.

I és que els alumnes de la FIB no només ens queixem, resulta que busquem les solucions nosaltres mateixos!!! Amb alumnes així, la facultat pot millorar cada dia =) Gràcies!!!