Si hi ha un tema candent aquestes últimes setmanes, és sens dubte la Sagrada Família. Deixant de banda les meves creences religioses, he de dir que la Sagrada Família és una de les meves construccions preferides.
La Sagrada Família és, simplement, un edifici que em fascina. L’autobús que va de casa meva al centre hi passa per davant, i des de petita m’encantava seure vora la finestra per veure-la passar. Vista des de peu de carrer, resulta majestuosa i, tot i que admeto que fins fa poc més d’un any no hi havia entrat (bé, de fet sí que hi havia entrat una vegada, però fa tants anys que ni tant sols en tenia memòria), he de dir que per dins és encara més fascinant que vista des de fora.
La meva germana és una futura arquitecte, i com a tal des de ben petites sempre dèiem que algun dia treballaríem juntes, ella com a arquitecte i jo com a... vaja, deixem-ho en “el que sigui”, ja que en aquelles èpoques encara no tenia gaire clar què acabaria estudiant. I qui havia de dir que la informàtica i l’arquitectura es puguin compenetrar fàcilment?
Recordo quan ma germana va començar la carrera, que feia dibuixos i plànols a mà. Ara que està acabant, als alumnes de cursos inferiors els sembla una idea abominable, i no són conscients de la gran sort que tenen que en els últims anys s’hagi estès la informàtica en el seu àmbit. I és que avui en dia ja hi ha molt pocs arquitectes que treballin amb plànols sobre paper, la majoria fa servir programes informàtics que els ajuden no només a fer simulacions en tres dimensions, sinó també a calcular estructures i a fer petites modificacions sense haver de començar el dibuix de nou.
Tornant al tema de la Sagrada Família, he descobert que resulta que fa dues dècades que la feina al temple es fa amb ajut de la informàtica. Actualment, es fan servir programes paramètrics, és a dir, que simulen les formes a partir de paràmetres matemàtics modificables.
La veritat és que Gaudí, en el disseny de la Sagrada Família, va fer servir grans eines matemàtiques per calcular les seves formes. Malauradament, la gran majoria dels seus dibuixos i plànols es van cremar durant la guerra civil, i resulta molt complicat pels arquitectes deduir què havia planejat exactament Gaudí per cada columna, arc i raconet del temple. L’evolució de les obres de la Sagrada Família va canviar dràsticament amb la implementació dels programes informàtics, ja que ara resulta molt més senzill pels arquitectes reproduir els dibuixos que es conserven del projecte i mantenir l’equilibri i les proporcions de cada detall de la construcció.
Us deixo un document (curtet, de 3 pagines!!!) que he trobat a la pròpia pàgina de la Sagrada Família que mostra varis exemples en què els programes informàtics han ajudat en el disseny d’algunes peces.
http://www.sagradafamilia.cat/sfup/revista/2008-09-01-01.pdf
I en aquest vídeo de TV3 podeu veure (cap al final) una reproducció en 3D feta per ordinador que mostra l’estat actual de la Sagrada Família i les fases que queden per a que es completi =)
http://www.tv3.cat/videos/3197790
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada