Eliza

A vegades sentim a professors i gent més gran que nosaltres parlar de quan ells estudiaven, i resulta una mica difícil relacionar-ho amb la nostra situació actual. Costa veure que la gent més gran que nosaltres també va tenir una època de no dormir per acabar pràctiques, estudiar per exàmens finals, barallar-se amb els mateixos problemes que tenim nosaltres ara...
Per això, em fa molta gràcia quan en sento parlar; en certa manera alleuja la càrrega pensar que els que ara són enginyers també van passar per tota l’etapa d’aprenentatge que passem nosaltres ara.
L’altre dia, una enginyera em va explicar que quan ella feia segon (curs 83-84) també tenia pràctiques interminables, i a l’ordinador hi tenien instal·lat un programa que s’executava per consola anomenat “Eliza”. Aquest és un programa que actua com un psiquiatra, i per tant interactua responent als comentaris que introdueix l’usuari. Em va explicar que el feien servir per desconnectar una mica quan ja estaven cansats de treballar, i em va encantar el comentari de “et servia per desconnectar i adonar-te que l'ordinador era més tonto que tu” i és que, tot i interactuar amb l’usuari, Eliza no deixa de ser un programa d’ordinador amb certes respostes automatitzades.

Investigant per internet, he trobat que existeix el “Eliza effect”. Aquest és el nom que s’ha donat al fet que els humans assumim que els ordinadors tenen un comportament semblant al humà. És a dir, la tendència que tenim a interpretar el que diu un ordinador més enllà del que hi ha escrit, buscant un significat profund a unes paraules que ha emès un ordinador. I això és el que passava amb Eliza: que l’usuari tenia la il·lusió d’estar interaccionant amb un altre humà o amb un ser intel·ligent, quan en veritat les respostes que rebia eren producte de les regles internes del programa.
Com us podeu imaginar, ja he estat provant Eliza (hi ha una versió en web que podeu trobar aquí) i és bastant graciós, sobretot si tenim en compte els anys que té! =)