dijous, 28 de juliol de 2011

Sopar d’estiu


Una de les millors parts de treballar a l’LCFIB (on sóc becària) és l’ambient de treball. És difícil trobar un lloc de treball on hi hagi tant bon ambient! I a més a més s’organitzen activitats, sopars, etc. que alegren la vida... com el sopar d’estiu!!!

Divendres passat vam anar tots a sopar i com sempre ens ho vam passar molt bé... I vaig descobrir que hi ha més noies del que creia al laboratori!!! Hehehe Us deixo un parell de fotos i em despedeixo fins setembre... aquí una que es mereix unes bones vacances!!!! =)


dimecres, 13 de juliol de 2011

Curs de videojocs

Com us deia fa uns dies, durant l'estiu hi ha associacions de la FIB que organitzen cursos d'estiu.
Un d'ells és el curs de desenvolupament de videojocs que organitza VGA-FIB, en el que han participat alguns amics meus. El divendres passat van haver d'entregar el projecte de final de curs, que consisteix en desenvolupar un petit videojoc... i el millor de tot és que ara hi podem jugar tots!!! =D

Dos amics m'han fet arribar els seus jocs, aquí us els deixo =)

El primer és de l'Alejandro Fernández i consisteix en una síndria amb braços que va en busca de "Watermelly", la seva xicota:

 El podeu trobar aquí

El segon és una boleta que s'enfila per pantalles evitant bombes i coses similars, fet per l'Isaac Obradors:


El podeu trobar aquí

dimarts, 5 de juliol de 2011

Cursos d'estiu

Durant l’estiu, tendim a tenir més hores lliures que durant el curs (per raons òbvies) i personalment sóc d’aquelles persones que no saben estar quietes sense fer res. Així que sempre busco coses per fer, i des de la setmana passada per les tardes assisteixo a un curs a la universitat.
Hi ha associacions de la FIB que cada any tant al febrer com al juny/juliol organitzen cursos d’una o dues setmanes. En el meu cas, m’he apuntat al curs de PHP, un dels molts que organitza JEDI. Curiosament he descobert que molts amics també s’han apuntat a cursos aquest estiu, i és que la oferta creix per moments. JEDI és la associació que més cursos oferta, però també n’han aparegut d’altres com el curs de desenvolupament de videojocs de VGA o el curs de robòtica de AESS (i segur que n’hi ha d’altres dels que no estic al corrent!)

dijous, 30 de juny de 2011

Escollir carrera

Ahir vaig sentir per les notícies que han sortit les notes de la selectivitat. Quins records... Ara ja fa anys que ho vaig passar (sóc de la promoció del 2005!!) i recordo aquells moments difícils...

Des dels principis de secundària, vaig tenir dues grans aficions: la informàtica i el japonès. La informàtica em venia de petita, ja que mon pare s’hi dedica i he trastejat amb ordinadors des que tinc memòria... De fet recordo que sempre m’havia sentit molt atreta per la robòtica, i deia que em dedicaria a la domòtica. Però durant els primers anys d’ESO vaig començar a estudiar japonès, i vaig descobrir que m’apassionava. Així que ja vaig arribar molt dubtosa a l’elecció de batxillerat, ja que em plantejava seguir dos camins completament dispars. Tot i així, vaig decidir estudiar el batxillerat tecnològic, que no em tancava cap porta i em permetia aplaçar la decisió fins dos anys més tard =P

I evidentment vaig arribar a la època de la selectivitat amb el dilema de sempre... En aquells moments la meva afició al japonès s’havia materialitzat en la forma de traducció i interpretació (que en aquelles èpoques era la única carrera que incloïa japonès). Era el moment de prendre una decisió, i finalment vaig decidir que m’estimava més les llengües que la informàtica i em vaig matricular a Traducció i Interpretació de l’anglès amb tercera llengua japonès.

En aquell moment em va semblar la decisió més encertada, i la veritat és que els 5 anys (4 de carrera més un any entremig d’intercanvi al Japó) em van aportar molt personalment. Tot i així, vaig veure que arribava al final d’una carrera amb la sensació de no haver après gaire cosa i no em veia fent de traductora la resta de la meva vida. Així que vaig decidir compaginar el meu últim any de traducció amb un nou repte, i em vaig prematricular d’informàtica a la FIB. No tenia molt clar com me’n sortiria, però m’ho vaig agafar amb moltes ganes... i sembla que va ser un encert =)

Amb tot això, el que vull dir és que decidir als 18 anys què és el que més t’agrada i vols fer a llarg termini és molt difícil. Però l’experiència m’ha ensenyat que de tot s’aprèn, i ara penso que segurament si hagués entrat a la FIB amb 18 anys no hauria aconseguit els resultats que estic obtenint ara.

dijous, 23 de juny de 2011

Google Scholar’s Retreat 2011

 

Fa un parell de mesos vaig rebre la increïble notícia de que havia quedat finalista per una beca que concedeix Google a estudiantes d’informàtica, la Google Anita Borg Memorial Scholarship. A més a més, ens van convidar a totes les guanyadores i finalistes a assistir al Google Scholar’s Retreat, un viatge de 3 dies que reuneix estudiants de diversos programes de beques a la seu de Google Europa, a Zurich.

L’objectiu principal del Scholar’s Retreat és donar una oportunitat als estudiants involucrats de poder-se conèixer i intercanviar experiències, alhora que veure com és el món de Google per dins.

I doncs dilluns passat de bon matí em vaig embarcar en un viatge increïble que no crec oblidi mai. A Zurich ens vam reunir 90 estudiants, tant d’enginyeries com de màsters i doctorats. Google ens va convidar a visitar les seves instal·lacions a Zurich, i ens va organitzar dues jornades senceres de conferències, xerrades i activitats diverses.
Vam poder escoltar de primera mà l’experiència de diversos enginyers i enginyeres que treballen per la empresa i les seves històries personals. Alhora, vam descobrir com és la feina tant d’enginyers com de responsables de projectes en el seu dia a dia i vam participar en tallers que ens permetien viure l’experiència del cicle de creació d’un producte.

Probablement, el moment més important de tots per mi va ser una xerrada que ens va donar una enginyera de Google que va ser finalista com totes nosaltres de la beca uns anys enrere. Ens va parlar de la poca confiança que tenia en sí mateixa al principi i de com l’experiència de conèixer a altres estudiantes com ella la va ajudar a superar les seves pors i aspirar a una feina com la que té ara. La veritat és que totes ens vam sentir increïblement identificades, i crec que més que res aquesta experiència ens ha suposat una injecció d’autoconfiança en nosaltres mateixes.

Si més no, una cosa m’ha quedat clara: s’ha de ser positiu i mirar endavant, i mai pensar en que no s’és prou bo per intentar fer coses en les que somiem. Jo, per exemple, he decidit que tot i encara ser estudianta de grau a partir d’ara em presentaré a més beques i oportunitats, ja que s’ha de ser positiu i intentar tot el que sigui possible =)

En 3 dies he conegut un munt de gent que estic segura seguiran sent molt importants en la meva vida d’ara endavant, i verdaderament he tingut la sort de viure una experiència que no oblidaré mai.

dijous, 16 de juny de 2011

Vacances productives

Bé, ara que ja estic de vacances… sembla que per fí he trobat temps per fer coses de la meva interminable llista! =D

La veritat és que després del ritme que hem portat durant el curs ara se’m fa molt estrany tenir hores lliures =P Sort de la meva llista de coses per fer... Tot i que de moment m’he concentrat en la primera: aprendre a fer aplicacions per iphone =D

Curs d'iTunes
De fet ja fa molts mesos que en tenia ganes, i havia intentat començar a fer cosetes però no havia trobat prou temps com per avançar gaire... I ara per fi tinc tardes interminablement llargues per dedicar-hi =D
 
Llibre
Fa uns mesos vaig trobar per iTunesU (la secció d’universitats de la botiga d’iTunes) un curs de desenvolupament d’aplicacions per iphone. De fet és un professor de Stanford que va decidir gravar les seves classes en vídeo i les va pujar gratuïtament. Tot i que òbviament s’ha de tenir uns coneixements previs de programació, el curs aquest és bastant fàcil de seguir i motivant.
A més a més, un company em va recomanar un llibre fa temps, me’l vaig comprar i portava dos mesos agafant pols al meu escriptori... Així que vaig combinant classes en vídeo, llibre i tutorials diversos per internet.

De moment, a part de moltes tonteries, he fet dues mini-apps de les que estic orgullosa =D la primera és una calculadora, i forma part del curs de Stanford:


I llavors l’altre dia amb un amic ens vam proposar aprendre concretament a fer jocs, així que vaig trobar un tutorial per començar amb un dels jocs més bàsics: un pong. I com tenia a la meva millor amiga al costat i m’encanten els seus dibuixos, li vaig demanar que li donés un toc cuco =D El resultat és un pong on les pales són takoyakis (boles de pop japoneses) i la pilota un tros de pop!


divendres, 10 de juny de 2011

Vacances!!!!

Bé, sembla que per fi ha arribat el fi de semestre… Quines ganes tenia ja de vacances!

Començar un nou pla d’estudis no és mai fàcil ni pels alumnes ni per la facultat, però sembla que poc a poc ens en anem sortint =) Com sabreu, formo part de la primera promoció de grau de la FIB. Els alumnes de la meva promoció vam fer primer curs (fase selectiva) d’enginyeria i vam passar a grau el setembre passat, així que hem viscut els dos plans, amb els seus pros i contres cadascun.

El grau no és només un canvi en el pla d’estudis, sino també un canvi en els mètodes educatius. Per algú acostumat a l’enginyeria, el grau pot arribar a ser molt dur, ja que la manera de fer les coses canvia radicalment. En el pla antic, la majoria d’assignatures no requerien feina durant el curs, i basaven la seva avaluació completament (o gairebé) en un examen final. Amb aquest sistema, l’alumne rarament es trobava prou motivat durant el curs, i per tant no feia gairebé res fins les poques setmanes abans de finals.

El grau ha suposat un canvi dràstic en aquest sentit, ja que ara es premia el treball del dia a dia al llarg del semestre. Això com no pot ser d’altra manera té els seus pros i contres. Comencem pels contres, que són els més evidents: els alumnes que seguim aquesta metodologia tenim feina constant, i hem arribat fins i tot a límits d’ofegament. Evidentment, és difícil dimensionar correctament la càrrega lectiva d’un conjunt d’assignatures que es realitzen per primera vegada, i aquest semestre ens hem trobat especialment col•lapsats. Tot s’ha de dir, hem comentat aquest tema amb els responsables durant el curs i finalment s’ha aconseguit ajustar una mica les coses.

Però com és lògic, la nova metodologia té un sentit positiu molt gran, ja que si no el tingués no s’hauria aplicat. Això és una opinió completament personal, però gràcies a la pressió constant he repartit la feina i l’estudi d’una manera bastant equilibrada al llarg del curs i he aconseguit portar les assignatures al dia. I la prova més evident en aquest sentit és que no he dedicat més d’un parell de dies a estudiar per cadascun dels finals (a excepció de XC, que no ha aplicat la metodologia de grau), i fins i tot hi ha hagut assignatures per les quals ha sigut suficient repassar quatre coses. Tot s’ha de valorar, però personalment prefereixo la feina constant a l’ansietat de les setmanes de finals que teníem abans. A més a més, crec que hem assimilat el coneixement d’una manera molt més clara, ja que tots sabem que, quan s’aprèn la matèria d’una assignatura en un parell de dies per aprovar l’examen final, a la setmana ja no en recordem res.

Així doncs, aquest semestre ha sigut intens i dur, però crec que ens en hem sortit prou bé i hem demostrat que la nova metodologia funciona. No obstant, hi ha persones que es dediquen a atacar-nos amb comentaris dient que els de grau no tenim feina, no fem res o fins i tot dient que ens agraden els exàmens. A tota aquesta gent, els diria que ja m’agradaria veure’ls a la nostra pell. Crec que hem aconseguit ser una de les promocions més treballadores que hi ha, i pel fet d’acceptar la feina que ens donen i intentar tirar endavant amb positivisme esforçant-nos al màxim no crec que ens mereixem aquest tracte. Als estudiants de grau (o com a mínim a tots els que conec) ens agrada aprendre, i això és precisament el que estem fent.