Sopar d’estiu

Una de les millors parts de treballar a l’LCFIB (on sóc becària) és l’ambient de treball. És difícil trobar un lloc de treball on hi hagi tant bon ambient! I a més a més s’organitzen activitats, sopars, etc. que alegren la vida... com el sopar d’estiu!!!

Divendres passat vam anar tots a sopar i com sempre ens ho vam passar molt bé... I vaig descobrir que hi ha més noies del que creia al laboratori!!! Hehehe Us deixo un parell de fotos i em despedeixo fins setembre... aquí una que es mereix unes bones vacances!!!! =)

Curs de videojocs

Com us deia fa uns dies, durant l'estiu hi ha associacions de la FIB que organitzen cursos d'estiu.
Un d'ells és el curs de desenvolupament de videojocs que organitza VGA-FIB, en el que han participat alguns amics meus. El divendres passat van haver d'entregar el projecte de final de curs, que consisteix en desenvolupar un petit videojoc... i el millor de tot és que ara hi podem jugar tots!!! =D

Dos amics m'han fet arribar els seus jocs, aquí us els deixo =)

El primer és de l'Alejandro Fernández i consisteix en una síndria amb braços que va en busca de "Watermelly", la seva xicota:

 El podeu trobar aquí

El segon és una boleta que s'enfila per pantalles evitant bombes i coses similars, fet per l'Isaac Obradors:

El podeu trobar aquí

Cursos d'estiu

Durant l’estiu, tendim a tenir més hores lliures que durant el curs (per raons òbvies) i personalment sóc d’aquelles persones que no saben estar quietes sense fer res. Així que sempre busco coses per fer, i des de la setmana passada per les tardes assisteixo a un curs a la universitat.
Hi ha associacions de la FIB que cada any tant al febrer com al juny/juliol organitzen cursos d’una o dues setmanes. En el meu cas, m’he apuntat al curs de PHP, un dels molts que organitza JEDI. Curiosament he descobert que molts amics també s’han apuntat a cursos aquest estiu, i és que la oferta creix per moments. JEDI és la associació que més cursos oferta, però també n’han aparegut d’altres com el curs de desenvolupament de videojocs de VGA o el curs de robòtica de AESS (i segur que n’hi ha d’altres dels que no estic al corrent!)

Escollir carrera

Ahir vaig sentir per les notícies que han sortit les notes de la selectivitat. Quins records... Ara ja fa anys que ho vaig passar (sóc de la promoció del 2005!!) i recordo aquells moments difícils...

Des dels principis de secundària, vaig tenir dues grans aficions: la informàtica i el japonès. La informàtica em venia de petita, ja que mon pare s’hi dedica i he trastejat amb ordinadors des que tinc memòria... De fet recordo que sempre m’havia sentit molt atreta per la robòtica, i deia que em dedicaria a la domòtica. Però durant els primers anys d’ESO vaig començar a estudiar japonès, i vaig descobrir que m’apassionava. Així que ja vaig arribar molt dubtosa a l’elecció de batxillerat, ja que em plantejava seguir dos camins completament dispars. Tot i així, vaig decidir estudiar el batxillerat tecnològic, que no em tancava cap porta i em permetia aplaçar la decisió fins dos anys més tard =P

I evidentment vaig arribar a la època de la selectivitat amb el dilema de sempre... En aquells moments la meva afició al japonès s’havia materialitzat en la forma de traducció i interpretació (que en aquelles èpoques era la única carrera que incloïa japonès). Era el moment de prendre una decisió, i finalment vaig decidir que m’estimava més les llengües que la informàtica i em vaig matricular a Traducció i Interpretació de l’anglès amb tercera llengua japonès.

En aquell moment em va semblar la decisió més encertada, i la veritat és que els 5 anys (4 de carrera més un any entremig d’intercanvi al Japó) em van aportar molt personalment. Tot i així, vaig veure que arribava al final d’una carrera amb la sensació de no haver après gaire cosa i no em veia fent de traductora la resta de la meva vida. Així que vaig decidir compaginar el meu últim any de traducció amb un nou repte, i em vaig prematricular d’informàtica a la FIB. No tenia molt clar com me’n sortiria, però m’ho vaig agafar amb moltes ganes... i sembla que va ser un encert =)

Amb tot això, el que vull dir és que decidir als 18 anys què és el que més t’agrada i vols fer a llarg termini és molt difícil. Però l’experiència m’ha ensenyat que de tot s’aprèn, i ara penso que segurament si hagués entrat a la FIB amb 18 anys no hauria aconseguit els resultats que estic obtenint ara.

Google Scholar’s Retreat 2011

 

Fa un parell de mesos vaig rebre la increïble notícia de que havia quedat finalista per una beca que concedeix Google a estudiantes d’informàtica, la Google Anita Borg Memorial Scholarship. A més a més, ens van convidar a totes les guanyadores i finalistes a assistir al Google Scholar’s Retreat, un viatge de 3 dies que reuneix estudiants de diversos programes de beques a la seu de Google Europa, a Zurich.

L’objectiu principal del Scholar’s Retreat és donar una oportunitat als estudiants involucrats de poder-se conèixer i intercanviar experiències, alhora que veure com és el món de Google per dins.

I doncs dilluns passat de bon matí em vaig embarcar en un viatge increïble que no crec oblidi mai. A Zurich ens vam reunir 90 estudiants, tant d’enginyeries com de màsters i doctorats. Google ens va convidar a visitar les seves instal·lacions a Zurich, i ens va organitzar dues jornades senceres de conferències, xerrades i activitats diverses.
Vam poder escoltar de primera mà l’experiència de diversos enginyers i enginyeres que treballen per la empresa i les seves històries personals. Alhora, vam descobrir com és la feina tant d’enginyers com de responsables de projectes en el seu dia a dia i vam participar en tallers que ens permetien viure l’experiència del cicle de creació d’un producte.

Probablement, el moment més important de tots per mi va ser una xerrada que ens va donar una enginyera de Google que va ser finalista com totes nosaltres de la beca uns anys enrere. Ens va parlar de la poca confiança que tenia en sí mateixa al principi i de com l’experiència de conèixer a altres estudiantes com ella la va ajudar a superar les seves pors i aspirar a una feina com la que té ara. La veritat és que totes ens vam sentir increïblement identificades, i crec que més que res aquesta experiència ens ha suposat una injecció d’autoconfiança en nosaltres mateixes.

Si més no, una cosa m’ha quedat clara: s’ha de ser positiu i mirar endavant, i mai pensar en que no s’és prou bo per intentar fer coses en les que somiem. Jo, per exemple, he decidit que tot i encara ser estudianta de grau a partir d’ara em presentaré a més beques i oportunitats, ja que s’ha de ser positiu i intentar tot el que sigui possible =)

En 3 dies he conegut un munt de gent que estic segura seguiran sent molt importants en la meva vida d’ara endavant, i verdaderament he tingut la sort de viure una experiència que no oblidaré mai.

Vacances productives

Bé, ara que ja estic de vacances… sembla que per fí he trobat temps per fer coses de la meva interminable llista! =D

La veritat és que després del ritme que hem portat durant el curs ara se’m fa molt estrany tenir hores lliures =P Sort de la meva llista de coses per fer... Tot i que de moment m’he concentrat en la primera: aprendre a fer aplicacions per iphone =D

Curs d'iTunes

De fet ja fa molts mesos que en tenia ganes, i havia intentat començar a fer cosetes però no havia trobat prou temps com per avançar gaire... I ara per fi tinc tardes interminablement llargues per dedicar-hi =D

 

Llibre

Fa uns mesos vaig trobar per iTunesU (la secció d’universitats de la botiga d’iTunes) un curs de desenvolupament d’aplicacions per iphone. De fet és un professor de Stanford que va decidir gravar les seves classes en vídeo i les va pujar gratuïtament. Tot i que òbviament s’ha de tenir uns coneixements previs de programació, el curs aquest és bastant fàcil de seguir i motivant.
A més a més, un company em va recomanar un llibre fa temps, me’l vaig comprar i portava dos mesos agafant pols al meu escriptori... Així que vaig combinant classes en vídeo, llibre i tutorials diversos per internet.

De moment, a part de moltes tonteries, he fet dues mini-apps de les que estic orgullosa =D la primera és una calculadora, i forma part del curs de Stanford:

I llavors l’altre dia amb un amic ens vam proposar aprendre concretament a fer jocs, així que vaig trobar un tutorial per començar amb un dels jocs més bàsics: un pong. I com tenia a la meva millor amiga al costat i m’encanten els seus dibuixos, li vaig demanar que li donés un toc cuco =D El resultat és un pong on les pales són takoyakis (boles de pop japoneses) i la pilota un tros de pop!

Vacances!!!!

Bé, sembla que per fi ha arribat el fi de semestre… Quines ganes tenia ja de vacances!

Començar un nou pla d’estudis no és mai fàcil ni pels alumnes ni per la facultat, però sembla que poc a poc ens en anem sortint =) Com sabreu, formo part de la primera promoció de grau de la FIB. Els alumnes de la meva promoció vam fer primer curs (fase selectiva) d’enginyeria i vam passar a grau el setembre passat, així que hem viscut els dos plans, amb els seus pros i contres cadascun.

El grau no és només un canvi en el pla d’estudis, sino també un canvi en els mètodes educatius. Per algú acostumat a l’enginyeria, el grau pot arribar a ser molt dur, ja que la manera de fer les coses canvia radicalment. En el pla antic, la majoria d’assignatures no requerien feina durant el curs, i basaven la seva avaluació completament (o gairebé) en un examen final. Amb aquest sistema, l’alumne rarament es trobava prou motivat durant el curs, i per tant no feia gairebé res fins les poques setmanes abans de finals.

El grau ha suposat un canvi dràstic en aquest sentit, ja que ara es premia el treball del dia a dia al llarg del semestre. Això com no pot ser d’altra manera té els seus pros i contres. Comencem pels contres, que són els més evidents: els alumnes que seguim aquesta metodologia tenim feina constant, i hem arribat fins i tot a límits d’ofegament. Evidentment, és difícil dimensionar correctament la càrrega lectiva d’un conjunt d’assignatures que es realitzen per primera vegada, i aquest semestre ens hem trobat especialment col•lapsats. Tot s’ha de dir, hem comentat aquest tema amb els responsables durant el curs i finalment s’ha aconseguit ajustar una mica les coses.

Però com és lògic, la nova metodologia té un sentit positiu molt gran, ja que si no el tingués no s’hauria aplicat. Això és una opinió completament personal, però gràcies a la pressió constant he repartit la feina i l’estudi d’una manera bastant equilibrada al llarg del curs i he aconseguit portar les assignatures al dia. I la prova més evident en aquest sentit és que no he dedicat més d’un parell de dies a estudiar per cadascun dels finals (a excepció de XC, que no ha aplicat la metodologia de grau), i fins i tot hi ha hagut assignatures per les quals ha sigut suficient repassar quatre coses. Tot s’ha de valorar, però personalment prefereixo la feina constant a l’ansietat de les setmanes de finals que teníem abans. A més a més, crec que hem assimilat el coneixement d’una manera molt més clara, ja que tots sabem que, quan s’aprèn la matèria d’una assignatura en un parell de dies per aprovar l’examen final, a la setmana ja no en recordem res.

Així doncs, aquest semestre ha sigut intens i dur, però crec que ens en hem sortit prou bé i hem demostrat que la nova metodologia funciona. No obstant, hi ha persones que es dediquen a atacar-nos amb comentaris dient que els de grau no tenim feina, no fem res o fins i tot dient que ens agraden els exàmens. A tota aquesta gent, els diria que ja m’agradaria veure’ls a la nostra pell. Crec que hem aconseguit ser una de les promocions més treballadores que hi ha, i pel fet d’acceptar la feina que ens donen i intentar tirar endavant amb positivisme esforçant-nos al màxim no crec que ens mereixem aquest tracte. Als estudiants de grau (o com a mínim a tots els que conec) ens agrada aprendre, i això és precisament el que estem fent.

20 coses que s'han de saber sobre la web

Per molts la web pot semblar un gran desconegut.. He trobat una explicació graciosa que fa Google de moltes coses relacionades amb la web:

PROP entregat!!!

Per fí sóc lliure... hem entregat PROP!!!
PROP (Projectes de Programació) és aquella magnífica assignatura de la carrera que té a tots els alumnes atemorits pensants en les nits que hauran de passar sense dormir per aconseguir entregar... Doncs bé, dilluns vam entregar el nostre projecte de PROP, i el vam acabar amb prou temps per dormir i tot! YEAH

Doncs bé, crec que ja ho havia explicat abans, però la pràctica d'aquest any gira entorn al tractament del llenguatge natural. En el nostre cas particular, ens va tocar desenvolupar un nominalitzador: un programa que transformi verbs a noms.

I aquest es el resultat! =D

El nostre programa primer detecta verbs (en anglès) en un text. De fet, la detecció no és gaire bona... però no era la part més important del projecte =P en definitiva, detecta qualsevol paraula que sigui capaç de convertir en un infinitiu inclos en el seu diccionari d'infinitius =P

Llavors, el primer gran algorisme del programa agafa un conjunt de parelles verb/nom i n'obté regles de transformació:

A continuació, l'usuari escull una paraula detectada i entra en acció el segon gran algorisme del programa, encarregat de buscar les paraules del diccionari de noms més properes a la original i proporcionar-ne el cost de transformació:

I les mostra a l'usuari =)

A grans trets, aquesta és la nostra pràctica de PROP! Programes com aquest són útils per la gent que estudia el llenguatge natural.

La UPC té un grup de recerca que es dedica justament al processament del llenguatge natural, i acaben de crear un prototipus de traductor d'emissions de ràdio, televisió i text per facilitar les cerques de continguts.

Jordi's Challenge 2011 - les imatges

per fi he aconseguit el vídeo i les fotos de la Jordi's Challenge d'aquest any =) (podeu trobar de què estic parlant en aquest post)

Us deixo el video:

i una foto de grup dels dos equips de la FIB que ens vam aliar =)

(que baixeta que apareixo... heheheh)

podeu trobar més informació al bloc del concurs de programació de la UPC =)

Festibity 2011

El dijous de la setmana passada em van convidar a assistir a l’acte anual del Cercle Fiber (l’associació d’antics alumnes de la facultat). L’acte s’anomena Festibity, i aquest any estava dedicat a l’art i les TIC sota el lema Art-is-TIC.

Doncs la veritat abans d’anar em feia una mica de por no conèixer a ningú, però ja que em convidaven...=P i finalment vaig endur-me una sorpresa agradable =D resulta que cada any conviden als presidents de totes les associacions de la FIB, i vaig descobrir que conec gent que no sabia que eren presidents d’associacions!

La Festibity va ser al Museu Marítim de Barcelona, dins una enorme sala al llarg de la qual van col·locar diverses activitats i exposicions.

Per una banda, hi havia un sistema anomenat Plexiq que projecta sobre una paret un conjunt de formes que interactuen amb els elements de la paret, com poden ser finestres o arcs.

Més endavant, hi havia un aparell curiós anomenat Reactable que, a partir de combinacions d’unes peces sobre un tauler, crea música:

També hi va haver en exposició uns videojocs creats per un grup d’alumnes de la FIB que formen el TeamIso. Entre ells, un joc curiós que fa servir el comandament de la WII per controlar com dos personatges avancen per pantalles, anomenat Isoclinous:

Cap al tard, el Cercle Fiber va atorgar les seves mencions, entre elles la d’emprenedors a dos ex-FIBers dels quals parlava fa uns dies en aquest post =)

En definitiva, una nit molt agradable entre FIBers =D

Google Anita Borg Memorial Scholarship

Per fí sóc lliure de dir-ho....

He quedat finalista del Google Anita Borg Memorial Scholarship! =D 

Aquesta és una beca per a noies que estudien informàtica, i tot i que no he guanyat la beca he quedat reconeguda com a finalista.

Google és una de les empreses que més admiro, i és un honor rebre un reconeixement així... Us podeu imaginar la meva alegria =D =D =D

El premi pels finalistes consisteix en una visita de 3 dies a la seu de Google Europa a Suïssa a finals de juny... ja us explicaré!! Quins nervis... Que passi ràpid aquest mes que queda!!!!!! =D

FestaFIB

Tota facultat té el seu dia de festa. El de la FIB es diu FestaFIB, i va ser divendres de la setmana passada.

La tradició diu que els FIBers es troben per començar el dia menjant paella, i això vam fer. Juntament amb la resta de membres del laboratori de càlcul (on treballo com a becària) vam organitzar una impressionant paellada =) Jo em vaig encarregar dels postres, mentre vam necessitar fins a 12 enginyers per muntar una carpa =P

Després de dinar hi va haver exhibició de castellers, i va començar la gresca. Tot i que nosaltres ens vam refugiar al menjador a jugar a la Xbox una estona, a la plaça de la FIB van començar les batalles amb pals d’escuma i els correvins i, quan va caure la nit, van començar els concerts. És graciós veure com la FIB es transforma completament per un dia...

Després de moltes setmanes de feina, ja ens convenia una mica de festa =) Ara ens toca tornar a la feina, sort que d'aquí a un mes ja arriben les vacances!!!!

PROPing (2)

L'altre dia parlava de PROP... doncs bé, avui és el fatídic dia que entreguem PROP! bé, de fet entreguem 2/3 parts del projecte, encara queda l'entrega final d'aquí a 3 setmanes v.v

Doncs com us podeu imaginar, aquest cap de setmana ha sigut inexistent... M'he passat els dos dies aquí a la FIB, fent PROP v.v Per sort sembla que ja tenim una entrega amb cara i ulls, falta que a la tutora li agradi la nostra feina... =P No ha sigut fàcil treballar amb 11 persones més, però he sobreviscut a l'experiència! Ara a descansar uns dies... que em sembla que ens ho hem guanyat =D

PROPing

Hi ha una assignatura un tant temuda a la carrera: PROP. Com tot a la FIB, són sigles, en aquest cas per Projecte de Programació.
Durant els primers tres semestres de la carrera, tenim assignatures de programació que, bàsicament, comencen ensenyant a l’alumne a fer petits programes i llavors progressen a programes una mica més grans. Un cop superada aquesta etapa, PROP consisteix en el desenvolupament d’un projecte “gran” (entre cometes, perquè tot i que per nosaltres és gran no té ni punt de comparació amb software comercial =P).
Tot i així, crec que la fama de PROP no ve donada pel projecte en sí, sinó pel treball en grup. Ens organitzem en grups de 4 persones, i cada 3 grups forma un “clúster” de 12 alumnes. Tot i que cada grup té un enunciat diferent, els 3 s’assemblen i hem d’acabar treballant tots junts. I, com us podeu imaginar, posar d’acord 12 persones no és gens fàcil.

Els enunciats canvien bastant dràsticament cada any, i aquest any ens ha tocat un projecte un tant lingüístic. En definitiva, hem d’acabar construint un corrector ortogràfic, un nominalitzador (que transformi verbs en noms) i un “gentilitzador” (que transformi locatius en gentilicis).
En concret, el meu grup treballem en el nominalitzador. Hem d’acabar creant un programa semblant a un editor de text (com el Word) que sigui capaç de detectar verbs en un text i proposar-ne nominalitzacions decents (que es formin a partir de normes de formació de noms i que existeixin). El gran problema és que el nostre programa ha de ser capaç d’aprendre, a partir de noms i verbs reals, a generar aquestes regles de transformació i trobar, a partir de diccionaris, si les paraules que genera existeixen, tot en un temps no excessiu.
De moment la setmana que ve ja tenim la primera gran entrega, ja us explicaré com acaba la cosa =P

Emprenedoria

Sempre havia pensat que això de començar un negoci era una cosa impossible, i només pensar en termes burocràtics em marejava... Doncs bé, no sé com ha sigut que, de sobte, ens hem trobat aquest semestre immersos en classes d’economia i empresa i, alhora, he vist com exemples d’emprenedors anaven apareixent davant els meus ulls.

Ser emprenedor sona difícil, però... si ningú es llença a la piscina no arribarem enlloc, no? De fet he sentit molt a parlar sobre la imatge de l’emprenedoria al nostre país. Tenim el mal costum de pensar que una persona que intenta ser emprenedora i no se’n surt és un fracassat, i hauríem de ser capaços de veure el punt de vista de molts altres països, on un emprenedor que no ha tingut èxit és algú amb experiència en emprenedoria i un model a seguir.

De tots els exemples d’emprenedoria que han anat apareixent davant els meus ulls, n’hi ha dos que van captar molt la meva atenció. En primer lloc, un amic em va ensenyar l’entrevista d’un noi de la meva edat que, en els últims cinc anys, ha aconseguit crear un sistema operatiu sorprenent i ha convertit la seva idea en un gran negoci.

En segon lloc, per la web del ilovebits vaig estar veient els vídeos de l’entrevista que es va fer a dos enginyers titulats de la FIB pel vídeo promocional que hi ha a la primera plana de la web. De tots els testimonis que apareixen al vídeo, sens dubte aquest parell de joves em van resultar els més captivadors. Tot i ser recent titulats de la facultat, l’Andres Bou i l’Horacio Martos van crear fa dos anys una petita empresa de jocs per a Facebook, i amb molta empenta i ganes han arribat a ser l’empresa més gran a nivell nacional i una de les capdavanteres del món en creació de videojocs per la plataforma social.

Rodejada d’exemples com aquests contínuament em venen ganes de fer alguna cosa jo també... =P Alguna idea brillant? De moment amb tant joc de Facebook pel mig em venen ganes de desenterrar el mini curset de Flash que em va donar una amiga fa molt temps... =P

Jordi's Challenge 2011

Fa unes poques setmanes, un professor de la facultat ens ha enviat un email a uns quants alumnes per convidar-nos a participar a la “Jordi’s Challenge”. Hi ha competicions de programació professionals que consisteixen en programar per equips durant 24 hores seguides. Resulta que dos equips de la UPC s’han classificat per una d’aquestes competicions, i per tal de practicar això de programar de nit, fa 3 anys que uns professors del LSI organitzen una competició interna. Així que la nit de divendres passat ens vam reunir 8 FIBers amb els 8 alumnes de la facultat de matemàtiques que s’han classificat per passar-nos-ho bé programant tota la nit.

D’entrada, se’ns va assignar 4 tasques a fer, però jo vaig acabar contribuint a una en particular: la de construir i programar un robot fent servir LEGO Minstorms =D (sí, sí.... els mateixos de què parlava fa temps!!!)

Bàsicament, ens van donar un lot de Mindstorms a cada equip, i havíem de construir un robot per després programar-lo. Us presento el nostre, que no té nom perquè no ens vam arribar a posar d’acord (alguns proposaven que es digués Clara... =P)

Doncs fins aquí la part fàcil, ja que em vaig divertir com una nena unint peces =D

La part difícil venia a continuació: ens van donar un parell de sensors que havien de servir per controlar el robot. El problema era que les tecnologies del robot i els sensors no es corresponien, i per tant no podien interactuar.

La solució va acabar resultant ser una mica casera... com els robots disposen d’un sensor de colors, vam col·locar un dels sensors externs dins el robot encarat al seu sensor de color. Així, des de l’altre sensor enviàvem ordres en forma de LEDs encesos, i el robot es movia en funció del color que veia.

Uns quants RedBulls més tard vam acabar unint forces amb l’altre equip de la FIB per poder combinar els sensors externs dels dos equips, però el resultat va ser molt divertit: un robot de LEGO controlat amb el moviment d’un sensor (que feia de comandament) =)

Us deixo un vídeo del robot movent-se per un “circuit” improvisat amb tovallons de pizzeria...Quan aconsegueixi fotos més bones ja en tornaré a posar =)

ratolins moderns

No sé si recordareu que fa temps vaig parlar d'un sistema de circuits anomenat Arduino.
Doncs avui he trobat una cosa molt graciosa: un guant que serveix de ratolí i teclat fet amb Arduino.

La idea és que, a partir dels 32 sensors que porta el guant, l'usuari és capaç de reproduir totes les tecles d'un teclat convencional posant en contacte diferents combinacions de sensors. Per una altra banda, detecta el moviment d'una manera semblant a un smartphone per poder fer de ratolí.

Vaja, que la idea d'integrar circuits a teixit va més enllà d'una samarreta amb LEDs... hehehehe

entreteniment infinit

Una de les coses que més m’agrada de tenir accés a les tecnologies 2.0 és la infinitat d’entreteniment que proporciona. Amb l’aparició d’internet, hem aconseguit tenir a l’abast una quantitat infinita d’informació i entreteniment (entre moltes d’altres coses, és clar).

En primer lloc, la informació. Potser perquè justament vaig viure la transició, però em fa molta gràcia pensar en com, quan era petita, tenia una enciclopèdia immensa a casa que era la “font del saber” i molts cops et posaven deures d’anar a investigar coses. Però ràpidament va quedar obsoleta, i ens vam acostumar a fer servir internet per buscar qualsevol cosa. Quan estudiava traducció, molt sovint havia de recórrer a internet per documentar-me d’un tema i així poder saber de què parlava un text, i em meravellava pensar que els estudiants que havien passat per allò mateix una dècada enrere havien hagut d’espavilar-se amb el material de la biblioteca.

Un cop, a principis de la carrera, un professor ens va dir que un traductor és una enciclopèdia parlant, ja que ha de saber una mica de tot per poder exercir la seva professió. Això ha canviat dràsticament en els últims anys, i ara podem recórrer a la informació disponible a internet per saber, en poca estona, sobre qualsevol tema imaginable. Fins i tot hem arribat a un extrem contrari: possiblement hem d’invertir més temps en discriminar informació per saber on trobar informació de qualitat que en llegir sobre el tema.

Per una altra banda, l’entreteniment. Amb un ordinador davant, les possibilitats de creació d’entreteniment són infinites. Diguem que, d’alguna manera, l’ordinador és una matèria prima inesgotable. Amb coneixements d’informàtica, podem crear infinites coses, des de jocs de facebook a llibres interactius o agendes intel·ligents. En aquest sentit, m’encanta poder sentir-me útil: m’encanta fer coses manuals sobretot per la sensació de crear. I això és directament aplicable a la informàtica.

De moment, deixo una idea a l'aire: sabíeu que a través de iTunes podeu accedir gratuïtament a les gravacions de cursos sencers de moltes universitats del món? =) Tant sols heu d'entrar a la iTunes store i accedir a la pestanya titulada "iTunes U"... i a explorar!

Desastres naturals 2.0

Les noves tecnologies han canviat la manera que tenim de rebre informació. Aquest cap de setmana hem pogut viure de primera mà com internet ha canviat de manera radical els mètodes que tenim per informar-nos.

El diumenge pel matí, ma mare va anar a comprar el diari i me’l va portar per a què pogués llegir tot el que havia passat al Japó (tema que em toca bastant, amb desenes d’amics actualment visquent al país). Em vaig sorprendre a mi mateixa al descobrir que, tot i ser primera hora del matí, la informació que apareixia en portada estava completament desfasada. I és que, en el temps que havien trigat des que s’havia tancat l’edició fins que havia arribat a les meves mans, la versió digital del diari havia publicat una desena d’articles nous amb molta més informació actualitzada.

Això ens demostra que les noves tecnologies no només estan desplaçant els medis tradicionals per comoditat o per cost (ja que molta gent llegeix el diari per internet per no pagar el euro que val la versió en paper), sinó també perquè volem més informació i més ràpid.

La gran sorpresa en el cas del terratrèmol al Japó és que el medi més eficaç de comunicació han sigut les xarxes socials, com ara Facebook o Twitter. I és que, curiosament, tot i que la xarxa de telefonia de Tokio va deixar de funcionar a causa del terratrèmol, la xarxa d’internet pels mòbils va seguir funcionant. I, sorprenentment, la manera més eficaç de saber si algú estava bé va passar a ser comprovar el seu facebook o twitter, on gairebé segur et podies trobar missatges actualitzats i informació molt més bona que la que apareixia en els medis de comunicació. A més a més, portals com Google van habilitar ràpidament sistemes per posar en contacte a la gent amb les seves famílies.

Per una altra banda, podem parlar fins a cert punt de manipulació de la informació. Durant aquests tres dies, tot i que les televisions japoneses no han parat d’emetre amb serveis informatius sobre la situació del país (que s'emeten per streaming en obert), s’ha descobert que la informació proporcionada pels medis nacionals és molt inferior a la que s’està rebent a nivell internacional. Gràcies a les noves tecnologies, gent que actualment es troba al Japó ha sigut capaç de veure les televisions de tot el món per internet i informar-se del que està passant.

Si fa un any el terratrèmol d’Haití va ser el primer en mobilitzar la gent de tot el món per ajudar a través d’internet, aquest terratrèmol del Japó ha demostrat el poder d’informació de les tecnologies 2.0
Mentrestant, deixo en segon pla de la pantalla i en tot moment visible l’espècie de twitter que ha muntat el diari El País per seguir les notícies minut a minut.

Gabarello

M’encanta trobar projectes informàtics que ajuden als nens, de veritat crec que es veu una faceta molt humana de la professió. En aquest cas, l’altre dia vaig trobar un article a El País que parlava d’un videojoc creat a Zurich per ajudar a nens amb lesions medulars.

I com pot ajudar un videojoc a nens amb problemes mèdics? Doncs resulta que la Universitat de Zurich fa anys va desenvolupar un aparell anomenat Lokomat, que era una màquina per ajudar en la rehabilitació de persones amb problemes a la meitat inferior del cos. De fet, el Lokomat és una màquina situada sobre una cinta de córrer; el pacient introdueix les cames dins l’aparell, situa els peus sobre la cinta i poc a poc la màquina l’ajuda a caminar. Tot i que aquest aparell pot ser molt útil per rehabilitacions d’adults, les sessions a les que s’ha de sotmetre el pacient solen ser llargues, i els nens se’n cansaven molt aviat. És per això que la Universitat de Zurich ha desenvolupat un projecte complementari, anomenat Gabarello.

Gabarello és un videojoc on un curiós astronauta ha de passejar per sobre d’un planeta i recollir objectes. Per tal de controlar l’astronauta, els desenvolupadors han activat el Lokomat com a comandament, i han col·locat la pantalla del joc davant la cinta de córrer. Així, per cada passa que dóna el pacient sobre la cinta l’astronauta també avança una passa. A més a més, l’astronauta canvia de forma i color depenent de l’esforç que fa el pacient. Així, han aconseguit que les sessions de rehabilitació siguin divertides pels nens, i per tant molt més productives.

Personalment, m’encanta Gabarello. No només és molt útil per propòsits mèdics, sinó també és una mostra de que un joc ben fet, ben dissenyat i amb gràfics ben treballats no només pot anar dirigit al gran públic, hi ha persones que dediquen els seus esforços a crear projectes com aquest que mostren una cara molt més humana i social dels videojocs =)